LES CORTS

Les Corts 19-abril-2009

Una gran cursa la d'ahir a Barcelona. Per explicar-vos una mica l'experiència, doncs... molts nervis... No sé què era el que em passava, però la veritat és que abans de començar la cursa estava tant nerviós que fins i tot em marejava... Però aleshores quan vaig començar a escalfar se'm va anar passant aquell mareig. Estavem tots a punt: el Jose, el Juande, El Jordi, el Dani, el Lluís (que va estrenar temporada ahir) i jo.
Un cop van donar la sortida es va arrancar. bastant fort i es van anar fent les primeres voltes a un ritme fortot, però al principi assequible per a mi, ja que el cansament pulmonar que acumulava a la pujada el reposava a la baixada del passeig que conformava el circuit; la veritat és que això era un punt a favor per al tipus de cursa que és. Vaig anar resistint al mig del pelotón uns 40 kilòmetres sense problemes (la cursa tenia 90 kilòmetres), però a partir d'aquí, als sprints que s'havien d'anar fent, els ciclistes van aconseguir de posar-me a la cua del pelotón, lloc on segons m'heu comentat es pateix un munt. Vaig aguantar una quinzena de quilòmetres més a la cua del pelotón, mentre el Jose i el Juande estaven donant guerra pel capdavant de la cursa; i a partir d'aquest punt, en un hachazo que es va fotre perque tocava sprint, em vaig despenjar uns 12 ó 13 metres del pelotón, que vaig intentar de recuperar donant tot el que podia, però no sé que collons em passava que se'm taponaven les vies respiratòries (o almenys era la sensació que tenia) i em faltava oxigen; i llavors ja no vaig poder tornar a agafar al pelotón. Però no em volia retirar i vaig voler aguantar fins que em van doblar: vaig haver d'abandonar legalment la cursa al kilòmetre 61 de cursa...!
La veritat és que admiro el paper que són capaços de donar els meus companys d'equip, ja que un cop ho pots sentir de dintre i viure la situació en primera persona, te n'adones de la dificultat i de la increible duresa que pot arribar a tenir el ciclisme de carretera.
Torno a remarcar: un gran paper els meus companys: el Jordi va quedar tercer!!! El tio està super ben preparat, i a més a més té la picardia per saber quan ha d'esprintar i quan ha de recuperar forces, perque també va guanyar algun sprint! El Juande i el Jose van quedar un pelet mes enrere que el Jordi, però el que van fer va ser una passada: al Juande se'l veia tot el rato per endavant i es va ficar en no sé quantes escapades; i el Jose també es va posar en almenys un parell d'escapades... Déu ni do els germans González...! Són mítics. El Lluís i el Dani no ho van fer pas malament, més o menys van fer el que vaig fer jo. Tot i que penso que el Lluís no ha fet gaires kilòmetres en aquesta pretemporada per alguns problemes que ha tingut, però estic segur que quan s'hi posi en serio farà uns papers més que destacables.
En definitiva, una gran carrera i una molt bona experiència, tant per a mi com per a tot l'equip en general. Estic molt content de progressar a dintre d'un equip així, i segur que de bones curses ja en farem ja...!
Cuideu-vos molt i entreneu amb ganes!

Hola a todos los visitantes;
me llamo Antoni Carulla y este va a ser mi blog, en el que voy a hablar de mis batallas en las competiciones de ciclismo en carretera que estoy viviendo con mi equipo.
Lo más importante para mí, es empezar a hablaros de mi equipo; un equipo que se ha formado este año en Lleida, y del que estoy muy orgulloso porque realmente hay corredores que han sido, son y seran un mito para el ciclismo de carretera.
También estoy realmente agradecido a mi equipo por el hecho de que me hubieran acogido en él, y me dieran una gran oportunidad, que des de que empecé a andar con la bicicleta ya hace años había deseado tener; una oportunidad que no había tenido hasta ahora, y que va a permitir probarme a mí mismo y probar mi progresión de nivel encima de la bicicleta frente a grandes corredores del ciclismo amater, e incluso a algunos corredores profesionales.
Esta gran oportunidad que no había tenido nunca y ahora la tengo gracias a mi equipazo no tiene precio.
Ahora me voy a marcar varias metas; pero la primera a tener en cuenta es la de tirar adelante y tener un buen comienzo, ya que los principios suelen ser duros; y sobretodo ir subiendo el nivel progresivamente para coger el de los grandes corredores de mi equipo.