La bici dóna moltes lliçons i gairebé totes són positives. Competir per un treball en la vida real, de vegades pot ser dur i porta mal estars, però en el món de la bici, la competició et dóna tota una sèrie de valors que desprès et serveixen per créixer i fer-te persona.
L'amistat, el companyerisme, el treball en equip, la força de la ment, la constància per seguir i avançar, la picardia... i moltes més que podria dir, t'enriqueixen l'esperit. Desprès en podria anomenar tot un seguit que et curteixen el cos i els reflexes o la capacitat de reacció.
I ..., es clar, També n'hi ha una altra que no se on situar-la exactament, però que a mí m'ha anat bé i que, per sort o per no tanta sort, he hagut d'encaixar moltes vegades... i les que em queden! Estic parlant del xarop d'humiltat i de tolerància a la frustració que m'he de beure desprès d'aquelles curses en les que no he tingut ni l'oportunitat de fer res per l'equip ni tant sols la de poder entrar en la classificació.
La veritat, desprès d'entrenar cada dia tot el que es pot, tinguent en compte de no deixar de banda les altres coses que també són importants, el fet de que una cursa no et vaigi gens bé és un pal!
De totes maneres, també aquestes lliçons són positives i de gran valor per preparar-te pels entrebancs del camí més important, el de la vida.
