Molt ben disputat i premiat!
L'equip guanyador: Inverse - Ajuntament de Lleida -Serman Port, un gran equip amb grans mestres de la cursa en competició!
domingo, 19 de septiembre de 2010
MANLLEU I SANTA TECLA (TARRAGONA)
Aquest cap de setmana ha estat intens: molta bici i molt cotxe també! En quant a les curses, no hi ha molt a dir de lo que no sapigueu vosaltres: la de Manlleu, simplement no va anar bé; i com bé dieu, que aquí al ciclisme no hi han excuses per a res, doncs no penso donar cap excusa, no em va anar bé i prou. Avui, a Tarragona ha estat diferent: tot i haver arribat exprimit poc abans del moment final de la cursa, he pogut notar unes sensacions que crec que no les havia notat mai tant com avui; les de córrer una estona en escapada. La veritat, com sempre diuen els de l'equip, es córre molt més tranquil a l'escapada que al pilot, i avui m'ha quedat ben clar: bona organització entre corredors, relleus i a ritme, sense "palos", ni "hachazos", ni canvis de ritme incòmodes per a intentar fugar-se de cap lloc. Simplement correiem a ritme, mantenint la distància del pilot. Finalment, però, el pilot ens ha acabat agafant pel darrere, i llavors he tornat a la de sempre: els crits que es pega la gent en el pilot, els incòmodes canvis de ritme i aquella tensió i nervis propis del gran pelotón. No hi ha més explicació que la que és certa: es córre MÉS CÒMODE en una escapada que en el pilot.
Canviant de tema; vull agraïr al Jan Vila i als seus pares la generositat que vàren tenir per a convidar-nos a l'equip a un bon sopar a la seva casa de Gurb, amb un menjar protagonitzat pels productes típics de la Plana de Vic. Va valer molt la pena, em va agradar molt el sopar i va ser un gran gest per la seva part. Sense oblidar el Jacuzzi del seu jardí, que va ser tota una passada de relaxant i ens va ajudar a recuperar-nos per a fer un millor paper a la cursa de Tarragona.
Bé, només em queda despedir-me. Aquestes experiències viscudes amb els companys realment són boniques i són de les que et queden als teus records i no oblides: de les que, de ben segur, tindré ganes d'explicar als meus futurs fills.
Fins molt aviat companys!
Canviant de tema; vull agraïr al Jan Vila i als seus pares la generositat que vàren tenir per a convidar-nos a l'equip a un bon sopar a la seva casa de Gurb, amb un menjar protagonitzat pels productes típics de la Plana de Vic. Va valer molt la pena, em va agradar molt el sopar i va ser un gran gest per la seva part. Sense oblidar el Jacuzzi del seu jardí, que va ser tota una passada de relaxant i ens va ajudar a recuperar-nos per a fer un millor paper a la cursa de Tarragona.
Bé, només em queda despedir-me. Aquestes experiències viscudes amb els companys realment són boniques i són de les que et queden als teus records i no oblides: de les que, de ben segur, tindré ganes d'explicar als meus futurs fills.
Fins molt aviat companys!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
