Per fi ha arribat el moment esperat des de la darrera cursa de la temporada (Navàs) : el dia del dinar d'equip. El dia en que tots els membres de l'equip ens reunim, tot i no haver-hi cap competició, en un moment de la pretemporada. Són les 11:40 del matí i aproximadament a les 12 arribaran des de les rodalies de Barcelona tots els altres companys de l'equip a part del Jose i Jo: Juande, Dani, Jordi i Luís.
Avui serà un dia diferent de trobada amb els companys d'equip; un dia en que segurament no vindrà el company que ens ha acompanyat durant totes les nostres trobades a totes les competicions: el Sr. Nervis. Exactament, avui ens reunirem tots els companys de l'equip sense Nervis ni sense presses per arribar els primers, jejeje. Per un dia ja està bé que puguem compartir una estona amb tranquilitat, tots junts i parlant de les nostres coses, ja que el company nervis us puc assegurar que tornarà a fer presència durant la següent temporada en gairebé totes les curses, així que ja el veurem més endavant, avui no cal.
Bé, ara que només falten uns 10 minuts per les 12, ja no em podré enrotllar massa més, ja que l'arribada dels companys ja està al caure...!
Aviat xino-xano cap al club, i a veure que ens haurà preparat el Jordi (el presi) per dinar, que em sembla que és força bon cuiner (amb tot el carinyo).
Ens veiem d'aquí a uns mintuts companys!!!
sábado, 24 de octubre de 2009
lunes, 5 de octubre de 2009
VOLTA A LES GAVARRES (Cicloturista, 150 km)
MARXA CICLOTURISTA VOLTA A LES GAVARRES: PLATJA DE SANT POL (S'AGARÓ), SANT FELIU DE GUÍXOLS, SANT GRAU, LLAGOSTERA, ROMANYÀ, LA BISBAL D'EMPORDÀ, CASSÀ DE LA SELVA, CALDES DE MALAVELLA, LLAGOSTERA, SANT FELIU DE GUÍXOLS, PLATJA DE SANT POL (S'AGARÓ) 150 KM
Per fi he pogut assaborir una altra marxa cicloturista (és la 2ª que faig a la vida); i la veritat és que és una experiència magnífica i molt gratificant per a tots els que realment estimen la bicicleta. Va ésser abans d'ahir (diumenge 3 d'octubre) a s'Agaró, al costat mateix de Platja d'Aro. Algunes de les fotografies que vaig fer per allà són les que venen abans d'aquest text.
Va començar i acabar a la platja de Sant Pol i la veritat és que hi ha haver un ambient fabulós durant tot el recorregut que resseguia, al principi, part de la Costa Brava (amb unes vistes precioses al mar des dels penyasegats del Baix Empordà) i posteriorment es va desviar terra endins, atacant el port de Llagostera, i amb un descens que conduïa direcció a la Bisbal d'Empordà, per anar a trobar la serra de les Gavarres, amb dos ports de muntanya més i unes vistes de mitja muntanya també espectaculars. Després d'aquest indret, tornavem a sortir a Llagostera un altre cop i a pujar el primer port una altra vegada, però ara per l'altra banda; sortint de nou a la carretera del començament i anant resseguint la costa per acabar a la platja de Sant Pol de s'Agaró. La veritat és que com que a una Marxa Cicloturista no s'hi ha d'anar, en teoria, a competir, doncs no ho vaig donar tot al 100% com en una de les nostres curses, encara que sí que vaig anar fort de ritme, com tots els que anaven al davant, arribant a meta a la vuitena posició (no és del tot important la posició en una marxa, però us l'he dit per si algú hi tenia curiositat). La veritat és que en una marxa cicloturista s'hi va a disfrutar de la bicicleta i de les vistes del recorregut, i no a patir. A mi m'agraden molt les curses d'Amateur, però és una història completament diferent; i no es pot anar amb els mateixos objectius a una marxa que a una cursa. A la marxa vaig disfrutar un munt de la bici, d'una manera que feia temps que no hi disfrutava i ho trobava realment a faltar: s'ha de saber gaudir de les dues rodes en tots els sentits, i jo m'identifico com una persona que ho sap fer.
A la marxa també hi va participar el nostre company d'amateurs, David Parraga, el gran David que li va dedicar les frases al Xavier Novell a la sortida de la cursa de Navàs. Una salutació si llegeixes la crònica!
Tot i així vaig trobar a faltar la participació dels companys de l'equip, que ja sé que segurament volien descansar de la bicicleta aquest cap de setmana (li vaig comentar al Jose ja fa dies de fer alguna marxa, però no hi vaig voler insistir perquè el més normal és que hagués volgut descansar de tanta bicicleta...).
De fet, jo també volia descansar de la bici, però alhora tenia ganes de concloure la temporada amb un event més suau i que em permetés de gaudir del nostre vehicle de dues rodes d'una manera més tranquila i sense forçar tant el cor com en les nostres curses...!
Bé, ja n'hi ha prou de tertúlia, el cas és que he descobert que m'agrada la bicicleta en tots els aspectes; i que quan em jubili, mai deixaré d'anar-hi, encara que hagi de fer servir un bastó per a caminar, o fins i tot per a pedalar...
domingo, 27 de septiembre de 2009
FI DE TEMPORADA A NAVÀS
Hem acabat la temporada de competició... i vius!
Ha estat un acomiadament diferent amb els companys d'equip! Quan acabes una cursa d'entre temporada és un adéu i fins la setmana que ve. Però l'Adéu siau d'avui ha estat més trist, més melancòlic... s'ha notat, la veritat. Després d'un dinar al Viena de Manresa per a recuperar calories, no sabiem com acabar despedint-nos... Sort que al final hem quedat per a veure'ns d'aquí a tres setmanes i compartir un dinar! I una cursa entre naltres, jejeje!!!
Parlant de la cursa d'avui, doncs he acabat com he pogut... Amb una "pàjara" i un mal de lumbars colosals... He de dir una cosa que m'ha agradat moltíssim: el gran companyerisme que m'han demostrat dos companys de l'equip de l'Ajuntament de Tarragona: el Sergi i el Joaquim! No sé si llegiu el meu Bloc, però si ho feu és l'únic lloc que tinc per a agraïr-vos-ho ja que no tinc cap més via per a localitzar-vos..! Sergi, gràcies per la glucosa, que m'ha evitat que em quedés a zero; i Joaquim, t'agraeixo molt les empentes dels dos darrers repechos! Sé que heu notat que estava patint molt a l'últim port i m'heu ajudat. M'heu demostrat molt com a ciclistes i com a persones! Tant de bo jo hagués tingut la força per a fer el mateix per a qualsevol company...!
Tot i així, estic molt content d'haver pogut acabar dins la classificació d'una cursa com la d'avui, ja que el relleu era realment dur!!!
També vull felicitar a tot l'equip en general per al trote que han fet avui i pels resultats de tota la temporada!
Felicitats Juande pel lideratge de la Criterium i també al Jose per la tercera posició!!!
Ens veiem d'aquí a no res companys
Ha estat un acomiadament diferent amb els companys d'equip! Quan acabes una cursa d'entre temporada és un adéu i fins la setmana que ve. Però l'Adéu siau d'avui ha estat més trist, més melancòlic... s'ha notat, la veritat. Després d'un dinar al Viena de Manresa per a recuperar calories, no sabiem com acabar despedint-nos... Sort que al final hem quedat per a veure'ns d'aquí a tres setmanes i compartir un dinar! I una cursa entre naltres, jejeje!!!
Parlant de la cursa d'avui, doncs he acabat com he pogut... Amb una "pàjara" i un mal de lumbars colosals... He de dir una cosa que m'ha agradat moltíssim: el gran companyerisme que m'han demostrat dos companys de l'equip de l'Ajuntament de Tarragona: el Sergi i el Joaquim! No sé si llegiu el meu Bloc, però si ho feu és l'únic lloc que tinc per a agraïr-vos-ho ja que no tinc cap més via per a localitzar-vos..! Sergi, gràcies per la glucosa, que m'ha evitat que em quedés a zero; i Joaquim, t'agraeixo molt les empentes dels dos darrers repechos! Sé que heu notat que estava patint molt a l'últim port i m'heu ajudat. M'heu demostrat molt com a ciclistes i com a persones! Tant de bo jo hagués tingut la força per a fer el mateix per a qualsevol company...!
Tot i així, estic molt content d'haver pogut acabar dins la classificació d'una cursa com la d'avui, ja que el relleu era realment dur!!!
També vull felicitar a tot l'equip en general per al trote que han fet avui i pels resultats de tota la temporada!
Felicitats Juande pel lideratge de la Criterium i també al Jose per la tercera posició!!!
Ens veiem d'aquí a no res companys
miércoles, 2 de septiembre de 2009
CURSA FESTA DE SANS (BCN)
En aquesta cursa vaig disfrutar un munt, havent fet el que vaig poder i havent patit també lo meu. Vam fer pòdium per equips, i vam pujar amb una alegria que encara em dura ara. Una de les coses que més em va agradar va ser l'alegria i la felicitat que em va contagiar el meu company Dani Lopez; quina passada!!! Va estar el dia que el vaig veure més feliç! Fins i tot quan va entrar el Juande a la primera posició amb l'esprint que es va marcar a meta i el Dani i jo passavem per contrameta, vaig veure com el Dani aixecava els braços per la victòria del nostre campió, i jo també vaig fer el mateix. Vam sentir la victòria amb el cor! Felicitats Juande, quin carrerón!!!
I el més bo va esser al final, quan vam acabar la cursa... El Dani desprenia una felicitat que ens va carregar a tots d'energia positiva; fins i tot quan els policies volien obrir de nou el trànsit, i ens va venir un guàrdia i ens va dir: "por favor, os podríais subir a la acera?" i el Dani li va contestar: "a la acera y también a la tarima nos vamos a subir!!" Felicitats Dani, em va agradar molt el carrerón que et vas marcar diumenge i el valor que vas demostrar!
Amb tots aquests detalls, el ciclisme és un esport que m'agrada i em fa sentir bé, encara que no guanyi cap cursa! Però noto el companyerisme, que per a mi és una cosa importantíssima!!!
Gràcies a tot l'equip per les bones experiències que compartim!!!
I gràcies també als companys que tot i córrer en altres equips, ens ajudem a viure aquests moments inoblidables!
Fins ben aviat amics;
Antoni
I el més bo va esser al final, quan vam acabar la cursa... El Dani desprenia una felicitat que ens va carregar a tots d'energia positiva; fins i tot quan els policies volien obrir de nou el trànsit, i ens va venir un guàrdia i ens va dir: "por favor, os podríais subir a la acera?" i el Dani li va contestar: "a la acera y también a la tarima nos vamos a subir!!" Felicitats Dani, em va agradar molt el carrerón que et vas marcar diumenge i el valor que vas demostrar!
Amb tots aquests detalls, el ciclisme és un esport que m'agrada i em fa sentir bé, encara que no guanyi cap cursa! Però noto el companyerisme, que per a mi és una cosa importantíssima!!!
Gràcies a tot l'equip per les bones experiències que compartim!!!
I gràcies també als companys que tot i córrer en altres equips, ens ajudem a viure aquests moments inoblidables!
Fins ben aviat amics;
Antoni
sábado, 22 de agosto de 2009
CAP DE SETMANA DE DUES CURSES
El cap de setmana passat, dues curses consecutives. Així s'agafa el ritme de competició! Dissabte a Huesca va esser una cursa magnífica, em va agradar i vaig disfrutar molt, tot i anar només amb un dels companys d'equip, el Luís. A pesar de no haver arribat més ben posicionat a meta per falta d'entrenament, encara vaig poder assaborir alguna part de l'esprint; i va ésser una bona experiència. La veritat és que en aquesta cursa hi vaig trobar un ambient de companyerisme que em va agradar molt: relleus i fins i tot alguna petita empenta en algun moment que em despenjava de la roda del davant. Viure aquesta experiència em va recordar, en part, a la bona organització que tenen les curses de professionals! En definitiva, va ser una de les que m'han agradat més!!!
El Diumenge al Pla de Santa Maria, ja va ser una altra història. En aquella cursa s'havia de patir molt per a poder-la acabar. Felicito a tots els corredors que ho van aconseguir, i en especial als de l'equip Aj. Lleida - Serman Port, perquè va ser un gran treball!
A mi no em va anar bé, suposo que per diversos condicionants; sense ganes d'anomenar-los, ja que no vull que ningú pensi que ara surto amb excuses...
Espero que les pròximes que queden surtin millor!
En fi, ens veiem corredors!
El Diumenge al Pla de Santa Maria, ja va ser una altra història. En aquella cursa s'havia de patir molt per a poder-la acabar. Felicito a tots els corredors que ho van aconseguir, i en especial als de l'equip Aj. Lleida - Serman Port, perquè va ser un gran treball!
A mi no em va anar bé, suposo que per diversos condicionants; sense ganes d'anomenar-los, ja que no vull que ningú pensi que ara surto amb excuses...
Espero que les pròximes que queden surtin millor!
En fi, ens veiem corredors!
martes, 4 de agosto de 2009
Gran Premi del Préssec
En primer lloc, he de felicitar al guanyador de la cursa, Juan de Dios Gonzalez, un crack que va treure una volta sencera de ventatja a tots els altres corredors bastanta estona abans de finalitzar la cursa, aconseguint una victòria clara i neta. Felicitats company! Va ser una grandíssima exhibició!!!
No és per a menys l'esforç que va fer Luís Gonzalez, que va aguantar com un Jabato tota la cursa sencera, una cursa que es va fer eterna per als pocs corredors que la van aconseguir acabar, i duríssima també per als que no la vam poder acabar. Enorabuena Luís!
I enhorabona al Jose Antonio Gonzalez també per al sacrifici que va fer i per al carrerón que es va marcar disputant les primes i guanyant-ne!! Et va sortir molt bé tio! Aix.. deu ser la genètica dels Gonzalez... Bueno i el seu ESFORÇ també!
També felicito al Jordi i al Dani per al seu esforç, que de debò que té un mèrit increïble.
En quant als pinchazos que vam tenir... En el meu, vaig veure clarament quan ho vaig reparar ahir, que era un bocinet de totxo de ceràmica trencat. La veritat és que el terra de la rambla no estava massa net per ser que es feia una cursa ciclista de carretera, ja que hi havia bastantes fulles seques dels arbres i en algun lloc hi havia una mica de gravilló: moltes pedretes juntes al mateix lloc... La prova és que jo no vaig ser l'únic de l'equip en punxar roda, sinó que també li va passar al Jordi. També podria ser que fos casualitat que haguéssim punxat els dos, això no se sap mai. Però bueno, encara que jo no sigui ningú per a dir-ho, penso que en un circuit tan curt com és aquest, no seria gens de difícil tenir-lo net abans de celebrar-se la prova ciclista, considerant que les bicicletes de carretera tenen unes rodes molt estretes i és fàcil de produïr-se una caiguda si el terra està brut; i tenint en compte que una caiguda a les velocitats a que s'anava en aquesta cursa hauria pogut tenir conseqüències fortes... En una cursa de ruta ja sé que és impossible mantenir tot el recorregut de la carretera net, però en un circuit tan curt com aquest, no crec que hagués estat difícil d'apartar les fulles seques dels arbres, ni que fos a la vora de la calçada... Només he donat la meva opinió eh, no vull que ningú s'enfadi amb mi ni em mal interpreti; perquè no estic, ni molt menys, acusant a ningú per no haver escombrat les fulles!!! Només transmeto la impressió que vaig tenir sense objectiu de criticar a ningú.
Per altra banda, agraeixo a l'organització el fet d'aver tret la banda rugosa que hi ha al final de la rambla per a moderar la velocitat dels cotxes, ja que sinó hagués sigut fatal per a les nostres bicicletes... Gràcies per aquest detall!
També he de dir que la impressió general va ser bastant bona i que vaig estar molt content pel que va fer l'equip.
Ànims per a tots els ciclistes que ho intentem amb voluntant i constància!
Ens veiem la setmana que bé!
Cuideu-vos molt!!!
No és per a menys l'esforç que va fer Luís Gonzalez, que va aguantar com un Jabato tota la cursa sencera, una cursa que es va fer eterna per als pocs corredors que la van aconseguir acabar, i duríssima també per als que no la vam poder acabar. Enorabuena Luís!
I enhorabona al Jose Antonio Gonzalez també per al sacrifici que va fer i per al carrerón que es va marcar disputant les primes i guanyant-ne!! Et va sortir molt bé tio! Aix.. deu ser la genètica dels Gonzalez... Bueno i el seu ESFORÇ també!
També felicito al Jordi i al Dani per al seu esforç, que de debò que té un mèrit increïble.
En quant als pinchazos que vam tenir... En el meu, vaig veure clarament quan ho vaig reparar ahir, que era un bocinet de totxo de ceràmica trencat. La veritat és que el terra de la rambla no estava massa net per ser que es feia una cursa ciclista de carretera, ja que hi havia bastantes fulles seques dels arbres i en algun lloc hi havia una mica de gravilló: moltes pedretes juntes al mateix lloc... La prova és que jo no vaig ser l'únic de l'equip en punxar roda, sinó que també li va passar al Jordi. També podria ser que fos casualitat que haguéssim punxat els dos, això no se sap mai. Però bueno, encara que jo no sigui ningú per a dir-ho, penso que en un circuit tan curt com és aquest, no seria gens de difícil tenir-lo net abans de celebrar-se la prova ciclista, considerant que les bicicletes de carretera tenen unes rodes molt estretes i és fàcil de produïr-se una caiguda si el terra està brut; i tenint en compte que una caiguda a les velocitats a que s'anava en aquesta cursa hauria pogut tenir conseqüències fortes... En una cursa de ruta ja sé que és impossible mantenir tot el recorregut de la carretera net, però en un circuit tan curt com aquest, no crec que hagués estat difícil d'apartar les fulles seques dels arbres, ni que fos a la vora de la calçada... Només he donat la meva opinió eh, no vull que ningú s'enfadi amb mi ni em mal interpreti; perquè no estic, ni molt menys, acusant a ningú per no haver escombrat les fulles!!! Només transmeto la impressió que vaig tenir sense objectiu de criticar a ningú.
Per altra banda, agraeixo a l'organització el fet d'aver tret la banda rugosa que hi ha al final de la rambla per a moderar la velocitat dels cotxes, ja que sinó hagués sigut fatal per a les nostres bicicletes... Gràcies per aquest detall!
També he de dir que la impressió general va ser bastant bona i que vaig estar molt content pel que va fer l'equip.
Ànims per a tots els ciclistes que ho intentem amb voluntant i constància!
Ens veiem la setmana que bé!
Cuideu-vos molt!!!
lunes, 13 de julio de 2009
domingo, 12 de julio de 2009
CAMPIONAT DE CATALUNYA
Avui, tot i no haver acabat la cursa he arribat a casa amb un bon somriure i molt content; encara que sembli mentida. La raó d'aquesta alegria ha estat veure el triomf del nostre gran company d'equip Juande Gonzalez, que ha aconseguit el tercer lloc de la general, i medalla de plata en la categoria d'èlit!!! i també de veure l'expressió de felicitat del seu germà i company d'equip, Jose, per haver acabat una cursa tan dura i que ens semblava gairebé impossible d'acabar (la veritat és que l'han acabat poquíssims corredors). Felicitats companys!
He d'explicar també la sensació que m'ha donat de veure l'sprint que ha pegat el Juande al final: ha estat increïble, se m'ha posat la pell de gallina (sense exagerar gens); i fins i tot, pel fet d'haver viscut també jo de primera mà la duresa d'aquesta competició, al veure la resposta i la potència d'arrancada amb la que ha reaccionat el Juande després d'un recorregut etern, duríssim i amb velocitats extremes per les fortes pujades de la comarca del Priorat, m'he emocionat i pràcticament em cauen les llàgrimes!!! Ha estat una autèntica exhibició el fet de veure aquesta disputa!
Fins i tot quan a l'arribar a Lleida li he explicat a la meva nòvia, la Yasmina, les sensacions que he tingut al veure aquest esprint, li ha semblat també increïble!!
I l'altra part de les meves alegries també ha estat el companyerisme d'un gran equip, quan hem anat a dinar! Estic molt content de la filosofia de l'equip, perquè els corredors més valents del nostre equip tenen clara fins al final la idea de que SOM UN EQUIP! Moltes gràcies per tot campions!
Felicitats també a tots els altres companys per l'esforç que heu fet i per aguantar la duresa d'aquest esport!!!
Ah, i disculpeu-me per haver-vos donat la tabarra al dinar pels meus Retortijons, però és que això ha sigut imprevisible tios! Ara ja estic millor. Jejeje!!
Ens veiem ben aviat!
Entreneu força i cuideu-vos!!!
Salutacions a tot el pelotón!
Toni
He d'explicar també la sensació que m'ha donat de veure l'sprint que ha pegat el Juande al final: ha estat increïble, se m'ha posat la pell de gallina (sense exagerar gens); i fins i tot, pel fet d'haver viscut també jo de primera mà la duresa d'aquesta competició, al veure la resposta i la potència d'arrancada amb la que ha reaccionat el Juande després d'un recorregut etern, duríssim i amb velocitats extremes per les fortes pujades de la comarca del Priorat, m'he emocionat i pràcticament em cauen les llàgrimes!!! Ha estat una autèntica exhibició el fet de veure aquesta disputa!
Fins i tot quan a l'arribar a Lleida li he explicat a la meva nòvia, la Yasmina, les sensacions que he tingut al veure aquest esprint, li ha semblat també increïble!!
I l'altra part de les meves alegries també ha estat el companyerisme d'un gran equip, quan hem anat a dinar! Estic molt content de la filosofia de l'equip, perquè els corredors més valents del nostre equip tenen clara fins al final la idea de que SOM UN EQUIP! Moltes gràcies per tot campions!
Felicitats també a tots els altres companys per l'esforç que heu fet i per aguantar la duresa d'aquest esport!!!
Ah, i disculpeu-me per haver-vos donat la tabarra al dinar pels meus Retortijons, però és que això ha sigut imprevisible tios! Ara ja estic millor. Jejeje!!
Ens veiem ben aviat!
Entreneu força i cuideu-vos!!!
Salutacions a tot el pelotón!
Toni
sábado, 11 de julio de 2009
Fotos de Sant Joan Despí
Val més tard que mai!
mb això dels treballs i els exàmens he anat malament de temps...però per fí les meves fotos de Sant Joan Despí
viernes, 10 de julio de 2009
TROFEU ABELARDO TRENZANO
El que puc dir de la cursa de dissabte passat, de Sant Pere de Ribes, és que des del meu punt de vista va ser una cursa molt dura, i finalment em va faltar energia per acabar-la. No va ser, ni molt menys que m'hagués rendit, sinó que simplement a les pujades em faltava una mica de força per a seguir al pilot (o als que ho aguantaven tot) perquè realment el pilot es va trencar molt.
Vull felicitar al Jose Antonio, que va aconseguir el que es va proposar: acabar una cursa tan dura com aquella, i a més es va classificar en un bon lloc. El Juande Gonzalez, també molt bé, ja que a pesar de les rampes que el van obligar a parar per a estirar, va aconseguir també aguantar fins al final. Els altres no ens hem de desanimar ni molt menys, ja que de debò que era una cursa forta: més de 130 km, amb relleu accidentat i molta calor...
Us dono ànims a tots per al campionat de Catalunya del diumenge; no patiu, que el Priorat "és bastant planet i sense gaires accidents geogràfics..."
Aguantarem tot el que podrem...!
Fins aviat companys!!!
Vull felicitar al Jose Antonio, que va aconseguir el que es va proposar: acabar una cursa tan dura com aquella, i a més es va classificar en un bon lloc. El Juande Gonzalez, també molt bé, ja que a pesar de les rampes que el van obligar a parar per a estirar, va aconseguir també aguantar fins al final. Els altres no ens hem de desanimar ni molt menys, ja que de debò que era una cursa forta: més de 130 km, amb relleu accidentat i molta calor...
Us dono ànims a tots per al campionat de Catalunya del diumenge; no patiu, que el Priorat "és bastant planet i sense gaires accidents geogràfics..."
Aguantarem tot el que podrem...!
Fins aviat companys!!!
viernes, 3 de julio de 2009
SANT JOAN DESPÍ
Hola de nou a tots els corredors i visitants;
per fi puc tornar a escriure una nova crònica, ja que torno a tenir una mica de temps lliure; perquè amb tot això dels exàmens i els treballs, la veritat és que havia deixat el blog una mica abandonat. Encara que no us ho cregueu, no he tingut gens de temps...
Bé, aquesta crònica l'escric amb moltíssima il·lusió, ja que és sobre la millor cursa que hem fet en la temporada (de moment) tot l'equip sencer. En primer lloc, ens hem de felicitar en tots els aspectes, ja que som un gran equip. I per a dir encara més, felicito a tots els grans corredors de l'equip pel gran treball que vam fer. Estic molt content!
Felicito al Juande per la 1ª posició, ben merescuda, ja que de debò que se la va currar moltissim; al Jose per la 2ª; i al Jordi per la 3ª (un autèntic espectacle). I també té la mateixa importància l'esforç del Lluís (les nombroses neutralitzacions d'escapada que va fer, i les estirades de pelotón quan calien); així com el del Dani, que també va ajudar molt amb els relleus a l'equip. Jo vaig fer el que vaig poder (no menys) i espero que d'alguna manera també hagi servit d'ajuda al treball en equip.
En la meva opinió va ser la cursa més espectacular de les que he pogut participar!!!
La veritat és que anima molt una victòria clara per equips, ja que te n'adones del valor i dels resultats dels entrenaments. Estic molt content de formar part d'un equip així.
Ara, això sí; a continuar entrenant, que encara queda molt per a fer!!!
Aprofitant, també m'agradaria puntualitzar un detall de l'organització que em va agradar un munt: tots coneixeu aquella sensació de calor seca, que fa agafar tanta set, que fins i tot penses que et desmaiaràs o bé et deshidrataràs (i més si estàs revolucionat i nerviós, corrent una cursa); i els bidons de la bici es van abuidant, i la poca aigua que hi queda està bullint... l'únic que penses en aquell moment és en les ganes que tens de descansar i de beure't una beguda ben bona i fresqueta... Doncs bé, aquest desig es va fer realitat gràcies a la bona organització de la cursa: tot just acabar-la ens esperaven amb una gran nevera plena de varietat de refrescos, ben frescos, al costat de la meta!!! I n'hi havia de sobres per a tots els corredors i més! Va ser tot un detall, i que bé que ens va anar! Ho agraeixo moltíssim.
Bé, ara només em queda donar ànims per a les properes curses, sobretot a l'equip, però també a la resta del pelotón! La primera és la de Sant Pere de Ribes, aquest dissabte, que pel que tinc entès és molt dura. Farem tot el que podrem, i espero que surti bé!!!
Ens veiem allà!
Antoni
per fi puc tornar a escriure una nova crònica, ja que torno a tenir una mica de temps lliure; perquè amb tot això dels exàmens i els treballs, la veritat és que havia deixat el blog una mica abandonat. Encara que no us ho cregueu, no he tingut gens de temps...
Bé, aquesta crònica l'escric amb moltíssima il·lusió, ja que és sobre la millor cursa que hem fet en la temporada (de moment) tot l'equip sencer. En primer lloc, ens hem de felicitar en tots els aspectes, ja que som un gran equip. I per a dir encara més, felicito a tots els grans corredors de l'equip pel gran treball que vam fer. Estic molt content!
Felicito al Juande per la 1ª posició, ben merescuda, ja que de debò que se la va currar moltissim; al Jose per la 2ª; i al Jordi per la 3ª (un autèntic espectacle). I també té la mateixa importància l'esforç del Lluís (les nombroses neutralitzacions d'escapada que va fer, i les estirades de pelotón quan calien); així com el del Dani, que també va ajudar molt amb els relleus a l'equip. Jo vaig fer el que vaig poder (no menys) i espero que d'alguna manera també hagi servit d'ajuda al treball en equip.
En la meva opinió va ser la cursa més espectacular de les que he pogut participar!!!
La veritat és que anima molt una victòria clara per equips, ja que te n'adones del valor i dels resultats dels entrenaments. Estic molt content de formar part d'un equip així.
Ara, això sí; a continuar entrenant, que encara queda molt per a fer!!!
Aprofitant, també m'agradaria puntualitzar un detall de l'organització que em va agradar un munt: tots coneixeu aquella sensació de calor seca, que fa agafar tanta set, que fins i tot penses que et desmaiaràs o bé et deshidrataràs (i més si estàs revolucionat i nerviós, corrent una cursa); i els bidons de la bici es van abuidant, i la poca aigua que hi queda està bullint... l'únic que penses en aquell moment és en les ganes que tens de descansar i de beure't una beguda ben bona i fresqueta... Doncs bé, aquest desig es va fer realitat gràcies a la bona organització de la cursa: tot just acabar-la ens esperaven amb una gran nevera plena de varietat de refrescos, ben frescos, al costat de la meta!!! I n'hi havia de sobres per a tots els corredors i més! Va ser tot un detall, i que bé que ens va anar! Ho agraeixo moltíssim.
Bé, ara només em queda donar ànims per a les properes curses, sobretot a l'equip, però també a la resta del pelotón! La primera és la de Sant Pere de Ribes, aquest dissabte, que pel que tinc entès és molt dura. Farem tot el que podrem, i espero que surti bé!!!
Ens veiem allà!
Antoni
miércoles, 10 de junio de 2009
domingo, 17 de mayo de 2009
Cursa Social de Montañana (Saragossa)
Tan sols he acabat de dinar, ara havent arribat de Saragossa (bueno, de Montañana) i ja estava impacient per a escriure alguna cosa sobre la cursa...!
Doncs ha estat una cursa bastant atractiva pel nivell, per al recorregut d'uns 90 km, etc. Tot i que no tenia cap port de muntanya, però bé, potser ha estat un punt a favor per a mi per a poder mantenir-me al pelotón, ja que avui no em sentia realment fort; però tot i així crec que m'ha acabat sortint força bé. També ha estat un honor de que el Jordi, gran corredor del nostre equip, fes el 2n en la classificació general. I el Jose també ho ha fet molt bé, ha tastat unes quantes escapades, etc, etc, etc. donant la cara a l'aire!
El que realment m'ha satisfet molt també ha estat el fet i experiència de compartir el viatge amb molts companys del Terraferma, club on em vaig iniciar en l'aventura de la bici de carretera...
Grans companys com ara el Pere i l'Isaac que hem compartit viatge en la mateixa furgoneta, i altres grandissims companys com el Cleo, l'Ibán, el Jordi d'Alguaire, etc. que anaven en un altre vehicle (el cotxe del Cleo mateix, i altres en un altre cotxe). I també he conegut a un corredor a qui encara no coneixia: l'Alex, que la veritat és que m'ha semblat un paio divertit i força de la broma, cosa que dóna ànims abans de la cursa i caliu en acabada la mateixa cursa.
Total, que en general ha estat una gran i gratificant experiència.
Ara bé, com que tota experiència té les seves coses bones i algunes de dolentes, doncs no ens enganyem, aquesta també ha complert la norma...
Amb això no em refereixo a cap mal rollo ni cap "enfado" entre companys, sino a una cosa que potser encara pot arribar a ser pitjor, i crec que l'he d'explicar, de la mateixa manera que les coses bones, per acabar dient la veritat de tot: no ho explico per espantar a ningú de les curses, ni tampoc perque jo mateix estigui espantat perque són coses que sempre poden passar...
Em refereixo a una caiguda múltiple que hi ha hagut just a uns 250 metres abans d'arribar a meta; on tothom del pelotón estava lluitant per un sprint i per a defensar una posició lo més endavant possible, com passa al final de totes les curses. Doncs avui ha acabat d'aquesta manera: el cas és que algun corredor dels que esprintava ha brincat una mica de costat a costat, probablement per intentar de fer l'sprint amb més potència, i s'ha enganxat amb la bicicleta d'un altre corredor, acabant amb una caiguda que ha anat amb "efecte dominó" sortint perjudicats molts corredors dels que anaven al darrere. Jo mateix, realment l'he pogut esquivar per aquell puntet que em falta de potència a l'esprintada, cosa que m'ha fet quedar enrere alguns metres (servint aquests de distància de seguretat). La veritat és que hi deu haver alguna cosa que ha fet que tingui aquesta sort: digueu-ne atzar, digueu-ne com vulgueu... Però realment m'he salvat d'una bona caiguda, tot i que encara tinc al cap les imatges del corredor que n'ha sortit més perjudicat i ha xocat contra els baixos d'un cotxe que hi havia aparcat.
Espero que aquest corredor hagi estat ben atès i sigui menys greu del que a mi m'ha semblat. Realment hauria pogut acabar amb un final bastant tràgic perquè anavem pràcticament a 60 km/h esprintant, però pel que he vist (després d'haver acabat la cursa he passat pel lloc on s'ha produït la caiguda un altre cop), doncs el corredor parlava i es movia, és a dir que espero amb totes les meves forçes que tot hagi estat solament un ensurt i res més...
No vull que ningú s'espanti, ni molt menys, ja que aquestes coses no passen sempre a totes les curses; però jo si que m'he espantat perque ha estat la primera vegada que ho he vist... i de ben a prop que ho he vist.
Tot i així, les experiències bones que he explicat i també les que no he explicat per no fer un escrit de 25 pàgines de text, superen, i amb ganes, a les dolentes!
Espero que vosaltres també hagueu arribat contents a casa de la cursa d'avui!!!
Ens veiem ben aviat!
Antoni
Doncs ha estat una cursa bastant atractiva pel nivell, per al recorregut d'uns 90 km, etc. Tot i que no tenia cap port de muntanya, però bé, potser ha estat un punt a favor per a mi per a poder mantenir-me al pelotón, ja que avui no em sentia realment fort; però tot i així crec que m'ha acabat sortint força bé. També ha estat un honor de que el Jordi, gran corredor del nostre equip, fes el 2n en la classificació general. I el Jose també ho ha fet molt bé, ha tastat unes quantes escapades, etc, etc, etc. donant la cara a l'aire!
El que realment m'ha satisfet molt també ha estat el fet i experiència de compartir el viatge amb molts companys del Terraferma, club on em vaig iniciar en l'aventura de la bici de carretera...
Grans companys com ara el Pere i l'Isaac que hem compartit viatge en la mateixa furgoneta, i altres grandissims companys com el Cleo, l'Ibán, el Jordi d'Alguaire, etc. que anaven en un altre vehicle (el cotxe del Cleo mateix, i altres en un altre cotxe). I també he conegut a un corredor a qui encara no coneixia: l'Alex, que la veritat és que m'ha semblat un paio divertit i força de la broma, cosa que dóna ànims abans de la cursa i caliu en acabada la mateixa cursa.
Total, que en general ha estat una gran i gratificant experiència.
Ara bé, com que tota experiència té les seves coses bones i algunes de dolentes, doncs no ens enganyem, aquesta també ha complert la norma...
Amb això no em refereixo a cap mal rollo ni cap "enfado" entre companys, sino a una cosa que potser encara pot arribar a ser pitjor, i crec que l'he d'explicar, de la mateixa manera que les coses bones, per acabar dient la veritat de tot: no ho explico per espantar a ningú de les curses, ni tampoc perque jo mateix estigui espantat perque són coses que sempre poden passar...
Em refereixo a una caiguda múltiple que hi ha hagut just a uns 250 metres abans d'arribar a meta; on tothom del pelotón estava lluitant per un sprint i per a defensar una posició lo més endavant possible, com passa al final de totes les curses. Doncs avui ha acabat d'aquesta manera: el cas és que algun corredor dels que esprintava ha brincat una mica de costat a costat, probablement per intentar de fer l'sprint amb més potència, i s'ha enganxat amb la bicicleta d'un altre corredor, acabant amb una caiguda que ha anat amb "efecte dominó" sortint perjudicats molts corredors dels que anaven al darrere. Jo mateix, realment l'he pogut esquivar per aquell puntet que em falta de potència a l'esprintada, cosa que m'ha fet quedar enrere alguns metres (servint aquests de distància de seguretat). La veritat és que hi deu haver alguna cosa que ha fet que tingui aquesta sort: digueu-ne atzar, digueu-ne com vulgueu... Però realment m'he salvat d'una bona caiguda, tot i que encara tinc al cap les imatges del corredor que n'ha sortit més perjudicat i ha xocat contra els baixos d'un cotxe que hi havia aparcat.
Espero que aquest corredor hagi estat ben atès i sigui menys greu del que a mi m'ha semblat. Realment hauria pogut acabar amb un final bastant tràgic perquè anavem pràcticament a 60 km/h esprintant, però pel que he vist (després d'haver acabat la cursa he passat pel lloc on s'ha produït la caiguda un altre cop), doncs el corredor parlava i es movia, és a dir que espero amb totes les meves forçes que tot hagi estat solament un ensurt i res més...
No vull que ningú s'espanti, ni molt menys, ja que aquestes coses no passen sempre a totes les curses; però jo si que m'he espantat perque ha estat la primera vegada que ho he vist... i de ben a prop que ho he vist.
Tot i així, les experiències bones que he explicat i també les que no he explicat per no fer un escrit de 25 pàgines de text, superen, i amb ganes, a les dolentes!
Espero que vosaltres també hagueu arribat contents a casa de la cursa d'avui!!!
Ens veiem ben aviat!
Antoni
viernes, 15 de mayo de 2009
DIES DE COMPETICIÓ
Benvolguts lectors, en aquest escrit, a diferència dels altres parlaré d'una cursa que encara no hem fet, i farem aquest diumenge. Es tracta d'una cursa social que es fa a Saragossa (no sé d'on es surt exactament, però aquest cop hi vaig amb el Jose i el Jordi, és a dir que no crec que ens perdem). La cursa serà d'uns 90 km, però tot i així no crec que sigui de dificultat extrema, ja que m'ha dit el Jose mateix que és bastant planeta de recorregut i té escasses altimetries a destacar (una rampa més o menys a la meitat del recorregut d'1 km aproximadament). A simple observació no em fa massa por, però això ja ho veurem diumenge...
Serà el primer cop a la vida que corro a fora de Catalunya, per tant també serà el primer cop que no veuré als Mossos d'esquadra controlant la cursa (m'imagino que d'aquesta tasca se n'encarregarà la Guardia Civil). Bé, es pot dir que canviaran almenys aquests detalls, però també suposo que l'ambient en general canviarà (tant de bo hi hagi un bon públic animant, i creant un caliu "maño" a la cursa). Ja us ho explicaré, ja que aquestes noves experiències em fan molta il·lusió. A veure si els que hi anirem del nostre equip hi anem amb ganes i ÀNIMS!!!
L'explicació de que anem a aquesta cursa i no a la de Berga-Sant Boi és perque a nosaltres no ens la deixen córrer aquella, ja que és per a sub-26 anys segons tinc entés... Una llàstima, perque segur que us hauriem arrasat per allà! jejeje...!!!
I bé, doncs aprofitant la crònica m'agradaria dir-li una cosa a l'Alfons: Tio, que t'intento de respondre els comentaris que m'afegeixes al blog, però quan clico a sobre del teu nom no m'apareix cap blog!!! No em deixa respondre't el comentari! Per cert, amb allò de la roda bona al port de muntanya tenies raó eh! Vaig arribar just després de tu! Osti, ni intentant-ho no et vaig poder atrapar al port, ets bastant bon escalador en ports llargs eh! ANIM també i a continuar entrenant!!!
Bueno pelotón, ens veiem amb tots a la pròxima cursa nostra: la d'Ampuriabrava!!
Serà el primer cop a la vida que corro a fora de Catalunya, per tant també serà el primer cop que no veuré als Mossos d'esquadra controlant la cursa (m'imagino que d'aquesta tasca se n'encarregarà la Guardia Civil). Bé, es pot dir que canviaran almenys aquests detalls, però també suposo que l'ambient en general canviarà (tant de bo hi hagi un bon públic animant, i creant un caliu "maño" a la cursa). Ja us ho explicaré, ja que aquestes noves experiències em fan molta il·lusió. A veure si els que hi anirem del nostre equip hi anem amb ganes i ÀNIMS!!!
L'explicació de que anem a aquesta cursa i no a la de Berga-Sant Boi és perque a nosaltres no ens la deixen córrer aquella, ja que és per a sub-26 anys segons tinc entés... Una llàstima, perque segur que us hauriem arrasat per allà! jejeje...!!!
I bé, doncs aprofitant la crònica m'agradaria dir-li una cosa a l'Alfons: Tio, que t'intento de respondre els comentaris que m'afegeixes al blog, però quan clico a sobre del teu nom no m'apareix cap blog!!! No em deixa respondre't el comentari! Per cert, amb allò de la roda bona al port de muntanya tenies raó eh! Vaig arribar just després de tu! Osti, ni intentant-ho no et vaig poder atrapar al port, ets bastant bon escalador en ports llargs eh! ANIM també i a continuar entrenant!!!
Bueno pelotón, ens veiem amb tots a la pròxima cursa nostra: la d'Ampuriabrava!!
domingo, 10 de mayo de 2009
Fotos de Banyoles i cursa de Porqueres
Unes fotos. Suposo que la mare fa el que pot per ser una bona reportera...ejem...però sempre se li trenca la càmera...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
