Cursa Social de Montañana (Saragossa)

Tan sols he acabat de dinar, ara havent arribat de Saragossa (bueno, de Montañana) i ja estava impacient per a escriure alguna cosa sobre la cursa...!
Doncs ha estat una cursa bastant atractiva pel nivell, per al recorregut d'uns 90 km, etc. Tot i que no tenia cap port de muntanya, però bé, potser ha estat un punt a favor per a mi per a poder mantenir-me al pelotón, ja que avui no em sentia realment fort; però tot i així crec que m'ha acabat sortint força bé. També ha estat un honor de que el Jordi, gran corredor del nostre equip, fes el 2n en la classificació general. I el Jose també ho ha fet molt bé, ha tastat unes quantes escapades, etc, etc, etc. donant la cara a l'aire!
El que realment m'ha satisfet molt també ha estat el fet i experiència de compartir el viatge amb molts companys del Terraferma, club on em vaig iniciar en l'aventura de la bici de carretera...
Grans companys com ara el Pere i l'Isaac que hem compartit viatge en la mateixa furgoneta, i altres grandissims companys com el Cleo, l'Ibán, el Jordi d'Alguaire, etc. que anaven en un altre vehicle (el cotxe del Cleo mateix, i altres en un altre cotxe). I també he conegut a un corredor a qui encara no coneixia: l'Alex, que la veritat és que m'ha semblat un paio divertit i força de la broma, cosa que dóna ànims abans de la cursa i caliu en acabada la mateixa cursa.
Total, que en general ha estat una gran i gratificant experiència.

Ara bé, com que tota experiència té les seves coses bones i algunes de dolentes, doncs no ens enganyem, aquesta també ha complert la norma...
Amb això no em refereixo a cap mal rollo ni cap "enfado" entre companys, sino a una cosa que potser encara pot arribar a ser pitjor, i crec que l'he d'explicar, de la mateixa manera que les coses bones, per acabar dient la veritat de tot: no ho explico per espantar a ningú de les curses, ni tampoc perque jo mateix estigui espantat perque són coses que sempre poden passar...
Em refereixo a una caiguda múltiple que hi ha hagut just a uns 250 metres abans d'arribar a meta; on tothom del pelotón estava lluitant per un sprint i per a defensar una posició lo més endavant possible, com passa al final de totes les curses. Doncs avui ha acabat d'aquesta manera: el cas és que algun corredor dels que esprintava ha brincat una mica de costat a costat, probablement per intentar de fer l'sprint amb més potència, i s'ha enganxat amb la bicicleta d'un altre corredor, acabant amb una caiguda que ha anat amb "efecte dominó" sortint perjudicats molts corredors dels que anaven al darrere. Jo mateix, realment l'he pogut esquivar per aquell puntet que em falta de potència a l'esprintada, cosa que m'ha fet quedar enrere alguns metres (servint aquests de distància de seguretat). La veritat és que hi deu haver alguna cosa que ha fet que tingui aquesta sort: digueu-ne atzar, digueu-ne com vulgueu... Però realment m'he salvat d'una bona caiguda, tot i que encara tinc al cap les imatges del corredor que n'ha sortit més perjudicat i ha xocat contra els baixos d'un cotxe que hi havia aparcat.
Espero que aquest corredor hagi estat ben atès i sigui menys greu del que a mi m'ha semblat. Realment hauria pogut acabar amb un final bastant tràgic perquè anavem pràcticament a 60 km/h esprintant, però pel que he vist (després d'haver acabat la cursa he passat pel lloc on s'ha produït la caiguda un altre cop), doncs el corredor parlava i es movia, és a dir que espero amb totes les meves forçes que tot hagi estat solament un ensurt i res més...
No vull que ningú s'espanti, ni molt menys, ja que aquestes coses no passen sempre a totes les curses; però jo si que m'he espantat perque ha estat la primera vegada que ho he vist... i de ben a prop que ho he vist.
Tot i així, les experiències bones que he explicat i també les que no he explicat per no fer un escrit de 25 pàgines de text, superen, i amb ganes, a les dolentes!
Espero que vosaltres també hagueu arribat contents a casa de la cursa d'avui!!!
Ens veiem ben aviat!

Antoni

DIES DE COMPETICIÓ

Benvolguts lectors, en aquest escrit, a diferència dels altres parlaré d'una cursa que encara no hem fet, i farem aquest diumenge. Es tracta d'una cursa social que es fa a Saragossa (no sé d'on es surt exactament, però aquest cop hi vaig amb el Jose i el Jordi, és a dir que no crec que ens perdem). La cursa serà d'uns 90 km, però tot i així no crec que sigui de dificultat extrema, ja que m'ha dit el Jose mateix que és bastant planeta de recorregut i té escasses altimetries a destacar (una rampa més o menys a la meitat del recorregut d'1 km aproximadament). A simple observació no em fa massa por, però això ja ho veurem diumenge...
Serà el primer cop a la vida que corro a fora de Catalunya, per tant també serà el primer cop que no veuré als Mossos d'esquadra controlant la cursa (m'imagino que d'aquesta tasca se n'encarregarà la Guardia Civil). Bé, es pot dir que canviaran almenys aquests detalls, però també suposo que l'ambient en general canviarà (tant de bo hi hagi un bon públic animant, i creant un caliu "maño" a la cursa). Ja us ho explicaré, ja que aquestes noves experiències em fan molta il·lusió. A veure si els que hi anirem del nostre equip hi anem amb ganes i ÀNIMS!!!
L'explicació de que anem a aquesta cursa i no a la de Berga-Sant Boi és perque a nosaltres no ens la deixen córrer aquella, ja que és per a sub-26 anys segons tinc entés... Una llàstima, perque segur que us hauriem arrasat per allà! jejeje...!!!

I bé, doncs aprofitant la crònica m'agradaria dir-li una cosa a l'Alfons: Tio, que t'intento de respondre els comentaris que m'afegeixes al blog, però quan clico a sobre del teu nom no m'apareix cap blog!!! No em deixa respondre't el comentari! Per cert, amb allò de la roda bona al port de muntanya tenies raó eh! Vaig arribar just després de tu! Osti, ni intentant-ho no et vaig poder atrapar al port, ets bastant bon escalador en ports llargs eh! ANIM també i a continuar entrenant!!!
Bueno pelotón, ens veiem amb tots a la pròxima cursa nostra: la d'Ampuriabrava!!

Fotos de Banyoles i cursa de Porqueres

Unes fotos. Suposo que la mare fa el que pot per ser una bona reportera...ejem...però sempre se li trenca la càmera...

LA CURSA DE PORQUERES

La veritat és que estic molt content! Ha estat la primera cursa d'amateur de la temporada que he aconseguit d'arribar a meta!!! Va ser una gran il·lusió, i al tornar a Lleida vaig estar tot el viatge feliç i content i bueno... encara ho estic ara! Tot i així també va ajudar la permissivitat dels àrbitres, que van deixar un munt d'estona per a continuar la cursa. Clar que el Juande i el Jose Gonzàlez quan vaig arribar jo ja feia almenys mitja hora que havien arribat, però bueno, ells encara estan a un nivell molt superior al meu, les coses com siguin... El que em va fer sentir molt bé va ser la il·lusió de la primera persona que em va felicitar quan vaig arribar a meta: el Jose, director del nostre equip i gran ciclista; i de la segona persona que em va felicitar: la meva mare, que fins i tot va pujar a rebre'ns a l'arribada al port de Rocacorba (final de la cursa) amb les dones dels companys d'equip; o sigui que feu-vos el càrrec de que si no hagués arribat a dalt, ma mare se n'hauria anat potser una mica desilusionada (sort que amb grans esforços i treballs ho vaig acabar aconseguint).
Pel que fa a la cursa: el relleu és bastant castigador: des de la sortida uns quants trenca-cames de puja i baixa que "t'estoven" ja una mica les cames. Es va correr molt, per tant em vaig despenjar de la "cabeza" del pelotón en una d'aquestes pujades. Però jo "erre que erre" tirant amb una grupeta que anava també molt ràpid. Fins arribar al km 60, on hi havia un repetxo amb unes pendents fortíssimes i em va castigar molt les cames...
En arribar a dalt vaig continuar jo amb un altre tio d'aquella grupeta, ke els altres se'ns van escapar!!! tiraven molt encara eh... I llavors tot de trencacames també fins arribar al peu del port, lloc on aquest tio se'm retira de la cursa i agafa direcció banyoles... Llàstima per ell perque darrere nostre encara venien dues grupetes (en la primera, la que em va agafar hi havia l'Alfons i el Miki, que ens va donar aigua a tots: em van aconseguir d'agafar en l'inici de pujada del port i vam acabar la cursa) (jo vaig voler continuar perque és el que vaig pensar: si em retiro i resulta que encara hi ha gent al darrere meu... NO!!!). I bueno, de la pujada del port... molt dura eh, sobretot venint amb les cames destrossades de tota la cursa i del famós repetxo del premi de muntanya. El port feia uns 1o ó 11 km des de l'inici de la pujada fins al final, amb uns percentatges que a trossos es complicaven una mica: se'm va fer molt dur, però vaig arribar!
I bueno, més o menys la idea de la cursa és aquesta.
Ara voldria felicitar al Juande i al Jose per les seves posicions i sobretot al Jose pel gran esforç que va fer i el sofriment que va saber aguantar!
El Jordi segur que si no se li hagués trencat la cadena també s'hauria marcat una bona posició el tio, que esta valentissim. I el Dani està també més valent del que em pensava eh, que també ho va aconseguir: Felicidades Dani! Poc a poc va progressant.
I molt important: Ànim Lluís, que poc a poc ho estas agafant, a tirar endavant.
Bueno, em penso que ja ho he dit tot!!
Ara mateix he de marxar a portar els gegants, que també faig de geganter ara a la festa major de Lleida!!
Fins aviat companys!!!
Antoni

Avui hem disputat la cursa d'Alcanar!
El que en puc dir és que ha estat una cursa força dura per a mi, i suposo que per als altres també, encara que els grans del meu equip ho han fet molt bé!
El Juande ha fet el 4rt; osti ens ha fotut una bona demostració el tio... Avui ha estat ell qui ha ensenyat als russos que aquí al nostre país també hi ha gent amb nivell!!! I lo més important: demostrar que hi ha gent que és capaç de compaginar els seus entrenaments amb un treball d'almenys 8hores diàries i sobrepassar els resultats d'altres persones que dediquen la seva vida exclusivament als entrenaments i amb la més estricta preparació!!! Chapó Juande!!!
El Jordi bé, molt bé per ser que ha sofert una caiguda: ha pogut remontar, encara que m'imagino que la caiguda li ha fet perdre lo seu de temps (ja ho dic per experiència meva pròpia, de quan vaig caure jo a la 2ª cursa de sabadell: una caiguda fa perdre temps i moral; i això encara rai si és una caiguda lleu), però vaja, tot i així ha quedat en una posició més que acceptable.
El Jose anava molt bé: ja m'ha comentat que se sentia fort avui, i jo mateix ho he pogut comprovar quan passava per meta: el locutor de la cursa estava dient "els Germans Gonzalez estan a 20 segons de l'escapada de cap de cursa i sembla que l'agafaran..!" m'ha pujat un munt la moral sentir això pels altaveus de la cursa mentre jo encara disputava, passant per meta ja mig despenjat del pelotón!!! Tot i així, ja cap al final de la cursa, en una de les estirades fortes que es feien en un "repecho" se li han trencat els pinyos de la bici, de tal manera que ni es podia pedalar. Això ha estat una bona putada, però bueno, coses d'aquestes no són d'extranyar en el món del ciclisme...
El Lluís ha començat bé la cursa, i fins i tot es mantenia al davant del pilot, cosa que per a mi encara és força difícil inclús en els primers quilòmetres de cursa! Poc a poc va recuperant la seva forma física i estic segur de que aviat mateix començarà a acabar les curses... Adelante Luís!!
I jo, per últim... doncs que direm... he anat aguantant al pilot durant 4 ó 5 voltes (o 4 i mitja); i al final, després de ser víctima d'un tall del pelotón sense ni adonar-me'n, m'he enganxat en una grupeta que erem 3, dels quals un ha volgut tirar molt, jo l'he intentat de seguir i l'altre se'ns ha despenjat... I al final m'he despenjat jo del que ha fotut l'estirada: o sigui que ens hem acabat separant sense opció a fer-nos els relleus: el pitjor que podia passar, ja que un tio sol no tira tant (bueno ja ho tindreu comprovat això) Total, que al final la policia m'ha fet plegar QUAN ENCARA NO M'HAVIEN DOBLAT els corredors del davant de tot de la cursa i això m'ha fet bastanta ràbia ja que només quedaven dues voltes i poc més per acabar... Potser sí que m'haurien acabat doblant (o segurament sí); però jo com que de vegades sóc una mica tossut per plegar ja que els meus objectius es basen en aconseguir d'acabar alguna cursa (de moment) doncs m'ha irritat una mica que em féssin plegar bastant abans de veure com la moto de la policia del davant de la cursa vingués per darrera meu... Pero bueno, suposo que són les regles del joc, i ens hi haurem d'adaptar!!!

Una abraçada a TOTS els del meu equip i també a les amistats que estic fent per aquí al pelotón: Alfons, Miqui, Fransesc, Xavier, etc., etc., etc.

ENS VEIEM LA SETMANA QUE VE A LA CURSA DE "PORQUERIES" (GIRONA) jejeje
CUIDEUVOS MOLT COMPANYS!!!