AVUI, DINAR D'EQUIP

Per fi ha arribat el moment esperat des de la darrera cursa de la temporada (Navàs) : el dia del dinar d'equip. El dia en que tots els membres de l'equip ens reunim, tot i no haver-hi cap competició, en un moment de la pretemporada. Són les 11:40 del matí i aproximadament a les 12 arribaran des de les rodalies de Barcelona tots els altres companys de l'equip a part del Jose i Jo: Juande, Dani, Jordi i Luís.
Avui serà un dia diferent de trobada amb els companys d'equip; un dia en que segurament no vindrà el company que ens ha acompanyat durant totes les nostres trobades a totes les competicions: el Sr. Nervis. Exactament, avui ens reunirem tots els companys de l'equip sense Nervis ni sense presses per arribar els primers, jejeje. Per un dia ja està bé que puguem compartir una estona amb tranquilitat, tots junts i parlant de les nostres coses, ja que el company nervis us puc assegurar que tornarà a fer presència durant la següent temporada en gairebé totes les curses, així que ja el veurem més endavant, avui no cal.
Bé, ara que només falten uns 10 minuts per les 12, ja no em podré enrotllar massa més, ja que l'arribada dels companys ja està al caure...!
Aviat xino-xano cap al club, i a veure que ens haurà preparat el Jordi (el presi) per dinar, que em sembla que és força bon cuiner (amb tot el carinyo).
Ens veiem d'aquí a uns mintuts companys!!!

VOLTA A LES GAVARRES (Cicloturista, 150 km)

MARXA CICLOTURISTA VOLTA A LES GAVARRES: PLATJA DE SANT POL (S'AGARÓ), SANT FELIU DE GUÍXOLS, SANT GRAU, LLAGOSTERA, ROMANYÀ, LA BISBAL D'EMPORDÀ, CASSÀ DE LA SELVA, CALDES DE MALAVELLA, LLAGOSTERA, SANT FELIU DE GUÍXOLS, PLATJA DE SANT POL (S'AGARÓ) 150 KM

Per fi he pogut assaborir una altra marxa cicloturista (és la 2ª que faig a la vida); i la veritat és que és una experiència magnífica i molt gratificant per a tots els que realment estimen la bicicleta. Va ésser abans d'ahir (diumenge 3 d'octubre) a s'Agaró, al costat mateix de Platja d'Aro. Algunes de les fotografies que vaig fer per allà són les que venen abans d'aquest text.

Va començar i acabar a la platja de Sant Pol i la veritat és que hi ha haver un ambient fabulós durant tot el recorregut que resseguia, al principi, part de la Costa Brava (amb unes vistes precioses al mar des dels penyasegats del Baix Empordà) i posteriorment es va desviar terra endins, atacant el port de Llagostera, i amb un descens que conduïa direcció a la Bisbal d'Empordà, per anar a trobar la serra de les Gavarres, amb dos ports de muntanya més i unes vistes de mitja muntanya també espectaculars. Després d'aquest indret, tornavem a sortir a Llagostera un altre cop i a pujar el primer port una altra vegada, però ara per l'altra banda; sortint de nou a la carretera del començament i anant resseguint la costa per acabar a la platja de Sant Pol de s'Agaró. La veritat és que com que a una Marxa Cicloturista no s'hi ha d'anar, en teoria, a competir, doncs no ho vaig donar tot al 100% com en una de les nostres curses, encara que sí que vaig anar fort de ritme, com tots els que anaven al davant, arribant a meta a la vuitena posició (no és del tot important la posició en una marxa, però us l'he dit per si algú hi tenia curiositat). La veritat és que en una marxa cicloturista s'hi va a disfrutar de la bicicleta i de les vistes del recorregut, i no a patir. A mi m'agraden molt les curses d'Amateur, però és una història completament diferent; i no es pot anar amb els mateixos objectius a una marxa que a una cursa. A la marxa vaig disfrutar un munt de la bici, d'una manera que feia temps que no hi disfrutava i ho trobava realment a faltar: s'ha de saber gaudir de les dues rodes en tots els sentits, i jo m'identifico com una persona que ho sap fer.

A la marxa també hi va participar el nostre company d'amateurs, David Parraga, el gran David que li va dedicar les frases al Xavier Novell a la sortida de la cursa de Navàs. Una salutació si llegeixes la crònica!

Tot i així vaig trobar a faltar la participació dels companys de l'equip, que ja sé que segurament volien descansar de la bicicleta aquest cap de setmana (li vaig comentar al Jose ja fa dies de fer alguna marxa, però no hi vaig voler insistir perquè el més normal és que hagués volgut descansar de tanta bicicleta...).

De fet, jo també volia descansar de la bici, però alhora tenia ganes de concloure la temporada amb un event més suau i que em permetés de gaudir del nostre vehicle de dues rodes d'una manera més tranquila i sense forçar tant el cor com en les nostres curses...!

Bé, ja n'hi ha prou de tertúlia, el cas és que he descobert que m'agrada la bicicleta en tots els aspectes; i que quan em jubili, mai deixaré d'anar-hi, encara que hagi de fer servir un bastó per a caminar, o fins i tot per a pedalar...