AVUI, DINAR D'EQUIP

Per fi ha arribat el moment esperat des de la darrera cursa de la temporada (Navàs) : el dia del dinar d'equip. El dia en que tots els membres de l'equip ens reunim, tot i no haver-hi cap competició, en un moment de la pretemporada. Són les 11:40 del matí i aproximadament a les 12 arribaran des de les rodalies de Barcelona tots els altres companys de l'equip a part del Jose i Jo: Juande, Dani, Jordi i Luís.
Avui serà un dia diferent de trobada amb els companys d'equip; un dia en que segurament no vindrà el company que ens ha acompanyat durant totes les nostres trobades a totes les competicions: el Sr. Nervis. Exactament, avui ens reunirem tots els companys de l'equip sense Nervis ni sense presses per arribar els primers, jejeje. Per un dia ja està bé que puguem compartir una estona amb tranquilitat, tots junts i parlant de les nostres coses, ja que el company nervis us puc assegurar que tornarà a fer presència durant la següent temporada en gairebé totes les curses, així que ja el veurem més endavant, avui no cal.
Bé, ara que només falten uns 10 minuts per les 12, ja no em podré enrotllar massa més, ja que l'arribada dels companys ja està al caure...!
Aviat xino-xano cap al club, i a veure que ens haurà preparat el Jordi (el presi) per dinar, que em sembla que és força bon cuiner (amb tot el carinyo).
Ens veiem d'aquí a uns mintuts companys!!!

VOLTA A LES GAVARRES (Cicloturista, 150 km)

MARXA CICLOTURISTA VOLTA A LES GAVARRES: PLATJA DE SANT POL (S'AGARÓ), SANT FELIU DE GUÍXOLS, SANT GRAU, LLAGOSTERA, ROMANYÀ, LA BISBAL D'EMPORDÀ, CASSÀ DE LA SELVA, CALDES DE MALAVELLA, LLAGOSTERA, SANT FELIU DE GUÍXOLS, PLATJA DE SANT POL (S'AGARÓ) 150 KM

Per fi he pogut assaborir una altra marxa cicloturista (és la 2ª que faig a la vida); i la veritat és que és una experiència magnífica i molt gratificant per a tots els que realment estimen la bicicleta. Va ésser abans d'ahir (diumenge 3 d'octubre) a s'Agaró, al costat mateix de Platja d'Aro. Algunes de les fotografies que vaig fer per allà són les que venen abans d'aquest text.

Va començar i acabar a la platja de Sant Pol i la veritat és que hi ha haver un ambient fabulós durant tot el recorregut que resseguia, al principi, part de la Costa Brava (amb unes vistes precioses al mar des dels penyasegats del Baix Empordà) i posteriorment es va desviar terra endins, atacant el port de Llagostera, i amb un descens que conduïa direcció a la Bisbal d'Empordà, per anar a trobar la serra de les Gavarres, amb dos ports de muntanya més i unes vistes de mitja muntanya també espectaculars. Després d'aquest indret, tornavem a sortir a Llagostera un altre cop i a pujar el primer port una altra vegada, però ara per l'altra banda; sortint de nou a la carretera del començament i anant resseguint la costa per acabar a la platja de Sant Pol de s'Agaró. La veritat és que com que a una Marxa Cicloturista no s'hi ha d'anar, en teoria, a competir, doncs no ho vaig donar tot al 100% com en una de les nostres curses, encara que sí que vaig anar fort de ritme, com tots els que anaven al davant, arribant a meta a la vuitena posició (no és del tot important la posició en una marxa, però us l'he dit per si algú hi tenia curiositat). La veritat és que en una marxa cicloturista s'hi va a disfrutar de la bicicleta i de les vistes del recorregut, i no a patir. A mi m'agraden molt les curses d'Amateur, però és una història completament diferent; i no es pot anar amb els mateixos objectius a una marxa que a una cursa. A la marxa vaig disfrutar un munt de la bici, d'una manera que feia temps que no hi disfrutava i ho trobava realment a faltar: s'ha de saber gaudir de les dues rodes en tots els sentits, i jo m'identifico com una persona que ho sap fer.

A la marxa també hi va participar el nostre company d'amateurs, David Parraga, el gran David que li va dedicar les frases al Xavier Novell a la sortida de la cursa de Navàs. Una salutació si llegeixes la crònica!

Tot i així vaig trobar a faltar la participació dels companys de l'equip, que ja sé que segurament volien descansar de la bicicleta aquest cap de setmana (li vaig comentar al Jose ja fa dies de fer alguna marxa, però no hi vaig voler insistir perquè el més normal és que hagués volgut descansar de tanta bicicleta...).

De fet, jo també volia descansar de la bici, però alhora tenia ganes de concloure la temporada amb un event més suau i que em permetés de gaudir del nostre vehicle de dues rodes d'una manera més tranquila i sense forçar tant el cor com en les nostres curses...!

Bé, ja n'hi ha prou de tertúlia, el cas és que he descobert que m'agrada la bicicleta en tots els aspectes; i que quan em jubili, mai deixaré d'anar-hi, encara que hagi de fer servir un bastó per a caminar, o fins i tot per a pedalar...

FI DE TEMPORADA A NAVÀS

Hem acabat la temporada de competició... i vius!
Ha estat un acomiadament diferent amb els companys d'equip! Quan acabes una cursa d'entre temporada és un adéu i fins la setmana que ve. Però l'Adéu siau d'avui ha estat més trist, més melancòlic... s'ha notat, la veritat. Després d'un dinar al Viena de Manresa per a recuperar calories, no sabiem com acabar despedint-nos... Sort que al final hem quedat per a veure'ns d'aquí a tres setmanes i compartir un dinar! I una cursa entre naltres, jejeje!!!

Parlant de la cursa d'avui, doncs he acabat com he pogut... Amb una "pàjara" i un mal de lumbars colosals... He de dir una cosa que m'ha agradat moltíssim: el gran companyerisme que m'han demostrat dos companys de l'equip de l'Ajuntament de Tarragona: el Sergi i el Joaquim! No sé si llegiu el meu Bloc, però si ho feu és l'únic lloc que tinc per a agraïr-vos-ho ja que no tinc cap més via per a localitzar-vos..! Sergi, gràcies per la glucosa, que m'ha evitat que em quedés a zero; i Joaquim, t'agraeixo molt les empentes dels dos darrers repechos! Sé que heu notat que estava patint molt a l'últim port i m'heu ajudat. M'heu demostrat molt com a ciclistes i com a persones! Tant de bo jo hagués tingut la força per a fer el mateix per a qualsevol company...!
Tot i així, estic molt content d'haver pogut acabar dins la classificació d'una cursa com la d'avui, ja que el relleu era realment dur!!!
També vull felicitar a tot l'equip en general per al trote que han fet avui i pels resultats de tota la temporada!
Felicitats Juande pel lideratge de la Criterium i també al Jose per la tercera posició!!!
Ens veiem d'aquí a no res companys

CURSA FESTA DE SANS (BCN)

En aquesta cursa vaig disfrutar un munt, havent fet el que vaig poder i havent patit també lo meu. Vam fer pòdium per equips, i vam pujar amb una alegria que encara em dura ara. Una de les coses que més em va agradar va ser l'alegria i la felicitat que em va contagiar el meu company Dani Lopez; quina passada!!! Va estar el dia que el vaig veure més feliç! Fins i tot quan va entrar el Juande a la primera posició amb l'esprint que es va marcar a meta i el Dani i jo passavem per contrameta, vaig veure com el Dani aixecava els braços per la victòria del nostre campió, i jo també vaig fer el mateix. Vam sentir la victòria amb el cor! Felicitats Juande, quin carrerón!!!
I el més bo va esser al final, quan vam acabar la cursa... El Dani desprenia una felicitat que ens va carregar a tots d'energia positiva; fins i tot quan els policies volien obrir de nou el trànsit, i ens va venir un guàrdia i ens va dir: "por favor, os podríais subir a la acera?" i el Dani li va contestar: "a la acera y también a la tarima nos vamos a subir!!" Felicitats Dani, em va agradar molt el carrerón que et vas marcar diumenge i el valor que vas demostrar!
Amb tots aquests detalls, el ciclisme és un esport que m'agrada i em fa sentir bé, encara que no guanyi cap cursa! Però noto el companyerisme, que per a mi és una cosa importantíssima!!!
Gràcies a tot l'equip per les bones experiències que compartim!!!
I gràcies també als companys que tot i córrer en altres equips, ens ajudem a viure aquests moments inoblidables!

Fins ben aviat amics;

Antoni

CAP DE SETMANA DE DUES CURSES

El cap de setmana passat, dues curses consecutives. Així s'agafa el ritme de competició! Dissabte a Huesca va esser una cursa magnífica, em va agradar i vaig disfrutar molt, tot i anar només amb un dels companys d'equip, el Luís. A pesar de no haver arribat més ben posicionat a meta per falta d'entrenament, encara vaig poder assaborir alguna part de l'esprint; i va ésser una bona experiència. La veritat és que en aquesta cursa hi vaig trobar un ambient de companyerisme que em va agradar molt: relleus i fins i tot alguna petita empenta en algun moment que em despenjava de la roda del davant. Viure aquesta experiència em va recordar, en part, a la bona organització que tenen les curses de professionals! En definitiva, va ser una de les que m'han agradat més!!!
El Diumenge al Pla de Santa Maria, ja va ser una altra història. En aquella cursa s'havia de patir molt per a poder-la acabar. Felicito a tots els corredors que ho van aconseguir, i en especial als de l'equip Aj. Lleida - Serman Port, perquè va ser un gran treball!
A mi no em va anar bé, suposo que per diversos condicionants; sense ganes d'anomenar-los, ja que no vull que ningú pensi que ara surto amb excuses...
Espero que les pròximes que queden surtin millor!
En fi, ens veiem corredors!

Gran Premi del Préssec

En primer lloc, he de felicitar al guanyador de la cursa, Juan de Dios Gonzalez, un crack que va treure una volta sencera de ventatja a tots els altres corredors bastanta estona abans de finalitzar la cursa, aconseguint una victòria clara i neta. Felicitats company! Va ser una grandíssima exhibició!!!
No és per a menys l'esforç que va fer Luís Gonzalez, que va aguantar com un Jabato tota la cursa sencera, una cursa que es va fer eterna per als pocs corredors que la van aconseguir acabar, i duríssima també per als que no la vam poder acabar. Enorabuena Luís!
I enhorabona al Jose Antonio Gonzalez també per al sacrifici que va fer i per al carrerón que es va marcar disputant les primes i guanyant-ne!! Et va sortir molt bé tio! Aix.. deu ser la genètica dels Gonzalez... Bueno i el seu ESFORÇ també!
També felicito al Jordi i al Dani per al seu esforç, que de debò que té un mèrit increïble.
En quant als pinchazos que vam tenir... En el meu, vaig veure clarament quan ho vaig reparar ahir, que era un bocinet de totxo de ceràmica trencat. La veritat és que el terra de la rambla no estava massa net per ser que es feia una cursa ciclista de carretera, ja que hi havia bastantes fulles seques dels arbres i en algun lloc hi havia una mica de gravilló: moltes pedretes juntes al mateix lloc... La prova és que jo no vaig ser l'únic de l'equip en punxar roda, sinó que també li va passar al Jordi. També podria ser que fos casualitat que haguéssim punxat els dos, això no se sap mai. Però bueno, encara que jo no sigui ningú per a dir-ho, penso que en un circuit tan curt com és aquest, no seria gens de difícil tenir-lo net abans de celebrar-se la prova ciclista, considerant que les bicicletes de carretera tenen unes rodes molt estretes i és fàcil de produïr-se una caiguda si el terra està brut; i tenint en compte que una caiguda a les velocitats a que s'anava en aquesta cursa hauria pogut tenir conseqüències fortes... En una cursa de ruta ja sé que és impossible mantenir tot el recorregut de la carretera net, però en un circuit tan curt com aquest, no crec que hagués estat difícil d'apartar les fulles seques dels arbres, ni que fos a la vora de la calçada... Només he donat la meva opinió eh, no vull que ningú s'enfadi amb mi ni em mal interpreti; perquè no estic, ni molt menys, acusant a ningú per no haver escombrat les fulles!!! Només transmeto la impressió que vaig tenir sense objectiu de criticar a ningú.
Per altra banda, agraeixo a l'organització el fet d'aver tret la banda rugosa que hi ha al final de la rambla per a moderar la velocitat dels cotxes, ja que sinó hagués sigut fatal per a les nostres bicicletes... Gràcies per aquest detall!
També he de dir que la impressió general va ser bastant bona i que vaig estar molt content pel que va fer l'equip.
Ànims per a tots els ciclistes que ho intentem amb voluntant i constància!
Ens veiem la setmana que bé!
Cuideu-vos molt!!!

Fotos Sant Pere de Ribes