CAP DE SETMANA COMPLERT: CAMPIONAT D'ARAGÓ I CRITERIUM CARLES FERRAN

Aquest cap de setmana ha suposat un cúmul d'experiències; n'hi ha hagut de totes, però les positives han predominat clarament.
Ahir, el Campionat d'Aragó de ciclisme en ruta d'èlit/sots 23, on per motius personals només vam poder-hi assistir 3 companys del nostre equip; però tot i així va esser una cursa impressionant, de les que et deixen amb les ganes de tornar-la a córrer. Eren 3 voltes a un circuit tancat, d'uns 47 km de recorregut, i amb el port de Laguarres pel mig (un 2ª d'uns 7 ó 8 km de longitud i amb una pendent mitjana del 6%): acollonant! i a més a més amb el ritme que es va imposar... Va ser un autèntic repte! Tot i haver pogut completar només dues de les tres voltes del circuit, no vaig fer-ho tant malament com m'esperava, ja que pensava que m'hauria quedat a la primera... He d'estar agraït a un dels grans companys de l'equip, el Jose Antonio, per haver-me convençut per anar a córrer a Graus a pesar de l'arrofredat que he passat aquesta setmana passada que no m'ha deixat entrenar, a l'hora que estava fluix de moral. Gràcies per a donar-me aquest punt de moral que em faltava!
I pel que fa a la d'avui... Aquesta sí que ha sigut un autèntic espectacle: el II Trofeu Carles Ferran. Dues eliminatòries per a seleccionar als millors per a la final, i una final de consolació per als que no ens hem classificat per a la gran final. Sembla mentida, però tot i haver pogut optar només a la final de consolació m'ha omplert molt com a corredor, segurament degut a les circumstàncies de la cursa. El fet d'haver-me pogut posar a l'esprint final, encara que els 3 primers llocs hagin quedat lluny m'ha permès de veure com és una cursa pel davant al´moment de l'arribada. M'ha donat també un punt de motivació el fet que els companys de l'equip em diguéssin que ho havia fet força bé. He fet el que he pogut, com sempre (ja sabeu que encara que em guanyin, no és perquè jo em deixi, sinó perquè poden amb mi...). Bé, deixant de banda les bromes, també he de felicitar als companys d'equip que han disputat la final i han aconseguit el 2n lloc a la classificació d'aquesta gran final. Han faltat només uns centímetres pel primer lloc, i reconec que el Juande ha fet un gran Esprint, treient-se la força fins i tot de les ungles! L'he vist trist, com a decebut; però tios, el paper que ha fet el nostre company el veig com tota una victòria.
I també felicito i dóno ànims a l'Àlex i el Jan, que tot i no haver tingut tanta sort (el Jan ha caigut i l'Àlex estava encara bastant constipat) han fet una bona cursa; controlant els primers atacs i treient més força fins i tot de la que podien donar.
Ànims al Salva, que està malalt i no ha pogut córrer aquest cap de setmana.
Com a anècdota, en acabar la gran final, li comentava a l'Àlex: << tio, això d'avui ha estat una autèntica "jornada de ciclisme" entre els preliminars classificatoris i les dues finals >>. I la seva resposta ha estat bona: l'últim retoc que ara faltaria és que ens posésin una pantalla gran amb l'etapa d'avui del Giro. Aleshores sí que ja no hagués faltat gairebé res!
Per cert, no sé si vosaltres ho haureu notat, però jo ha estat la primera cursa que he corregut, en que tota l'estona se sentia olor de pinxos a la brasa, del tiberi que les tabernes que l'han patrocinat oferien als espectadors. Donava força, ja que quan anaves, segurament, a 190 pulsacions per minut et venia aquella bafarada de la cocció dels pinxitos de carn, i com diu l'Arguiñano, esto huele que alimenta (avui no haurien fet pas falta barretes energètiques, encara que la cursa hagués estat més llarga).
Salut companys!!!
Cuideu-vos molt i ens veiem a Ampuriabrava!!!