viernes, 1 de mayo de 2009

Avui hem disputat la cursa d'Alcanar!
El que en puc dir és que ha estat una cursa força dura per a mi, i suposo que per als altres també, encara que els grans del meu equip ho han fet molt bé!
El Juande ha fet el 4rt; osti ens ha fotut una bona demostració el tio... Avui ha estat ell qui ha ensenyat als russos que aquí al nostre país també hi ha gent amb nivell!!! I lo més important: demostrar que hi ha gent que és capaç de compaginar els seus entrenaments amb un treball d'almenys 8hores diàries i sobrepassar els resultats d'altres persones que dediquen la seva vida exclusivament als entrenaments i amb la més estricta preparació!!! Chapó Juande!!!
El Jordi bé, molt bé per ser que ha sofert una caiguda: ha pogut remontar, encara que m'imagino que la caiguda li ha fet perdre lo seu de temps (ja ho dic per experiència meva pròpia, de quan vaig caure jo a la 2ª cursa de sabadell: una caiguda fa perdre temps i moral; i això encara rai si és una caiguda lleu), però vaja, tot i així ha quedat en una posició més que acceptable.
El Jose anava molt bé: ja m'ha comentat que se sentia fort avui, i jo mateix ho he pogut comprovar quan passava per meta: el locutor de la cursa estava dient "els Germans Gonzalez estan a 20 segons de l'escapada de cap de cursa i sembla que l'agafaran..!" m'ha pujat un munt la moral sentir això pels altaveus de la cursa mentre jo encara disputava, passant per meta ja mig despenjat del pelotón!!! Tot i així, ja cap al final de la cursa, en una de les estirades fortes que es feien en un "repecho" se li han trencat els pinyos de la bici, de tal manera que ni es podia pedalar. Això ha estat una bona putada, però bueno, coses d'aquestes no són d'extranyar en el món del ciclisme...
El Lluís ha començat bé la cursa, i fins i tot es mantenia al davant del pilot, cosa que per a mi encara és força difícil inclús en els primers quilòmetres de cursa! Poc a poc va recuperant la seva forma física i estic segur de que aviat mateix començarà a acabar les curses... Adelante Luís!!
I jo, per últim... doncs que direm... he anat aguantant al pilot durant 4 ó 5 voltes (o 4 i mitja); i al final, després de ser víctima d'un tall del pelotón sense ni adonar-me'n, m'he enganxat en una grupeta que erem 3, dels quals un ha volgut tirar molt, jo l'he intentat de seguir i l'altre se'ns ha despenjat... I al final m'he despenjat jo del que ha fotut l'estirada: o sigui que ens hem acabat separant sense opció a fer-nos els relleus: el pitjor que podia passar, ja que un tio sol no tira tant (bueno ja ho tindreu comprovat això) Total, que al final la policia m'ha fet plegar QUAN ENCARA NO M'HAVIEN DOBLAT els corredors del davant de tot de la cursa i això m'ha fet bastanta ràbia ja que només quedaven dues voltes i poc més per acabar... Potser sí que m'haurien acabat doblant (o segurament sí); però jo com que de vegades sóc una mica tossut per plegar ja que els meus objectius es basen en aconseguir d'acabar alguna cursa (de moment) doncs m'ha irritat una mica que em féssin plegar bastant abans de veure com la moto de la policia del davant de la cursa vingués per darrera meu... Pero bueno, suposo que són les regles del joc, i ens hi haurem d'adaptar!!!

Una abraçada a TOTS els del meu equip i també a les amistats que estic fent per aquí al pelotón: Alfons, Miqui, Fransesc, Xavier, etc., etc., etc.

ENS VEIEM LA SETMANA QUE VE A LA CURSA DE "PORQUERIES" (GIRONA) jejeje
CUIDEUVOS MOLT COMPANYS!!!

6 comentarios:

  1. antoni nosotros disfrutamos mas viendo tu evolucion que con nuestros puestos.como te dije,esto es ir paso a paso y sin prisas.todo llegara.
    TU SOBRE TODO NO PIERDAS LA ILUSION Y VERAS COMO POCO A POCO IRAS ACABANDO Y ESTANDO DELANTE EN LAS CARRERAS.

    PERO LO IMPORTANTE ES LA ILUSION

    ResponderEliminar
  2. No te preocupes Juande, no puedo perder la ilusión, por que és mi materia prima. Me encanta la bici! Gracias por animar!
    Estoy encantado de haberos conocido.

    ResponderEliminar
  3. Anims toni.
    Si el juande diu que tens molt que progresar per algu sera, ell sap una "mica" de que parla.
    Espero veure avia't com assoleixes aquest objectiu teu i altres mes optimestes.
    Sort chaval.

    ResponderEliminar
  4. Antoni!!! és Porqueres i és molt guapa!!!! és puja un repetxo a final de carrera molt dur, te 1km i mig, més o menys i la carrera acava en un port durissim!!!!! Rocacoba, amb rampes del 14 x100!!
    Felicitats per la teva carrera!!! tiu ets un crak!!!

    ResponderEliminar
  5. Antoni crack! buena crónica...
    Sigue así que pronto lograras nuestro primer objetivo!

    ResponderEliminar
  6. Gràcies per recordarte de mi Antoni, però ja saps quina és la roda bona a seguir en el final de la cursa de Porqueres, je!!!
    Això serà com la del MontCaro, però amb més mitja i dolor, però ja saps que quant se pilla un pajaron la glucosa fa maravelles. Ens veiem allí, i no t'oblidis dels guants, que ara amb els llargs ja fa massa calor. Adèu!!!

    ResponderEliminar