domingo, 10 de mayo de 2009

LA CURSA DE PORQUERES

La veritat és que estic molt content! Ha estat la primera cursa d'amateur de la temporada que he aconseguit d'arribar a meta!!! Va ser una gran il·lusió, i al tornar a Lleida vaig estar tot el viatge feliç i content i bueno... encara ho estic ara! Tot i així també va ajudar la permissivitat dels àrbitres, que van deixar un munt d'estona per a continuar la cursa. Clar que el Juande i el Jose Gonzàlez quan vaig arribar jo ja feia almenys mitja hora que havien arribat, però bueno, ells encara estan a un nivell molt superior al meu, les coses com siguin... El que em va fer sentir molt bé va ser la il·lusió de la primera persona que em va felicitar quan vaig arribar a meta: el Jose, director del nostre equip i gran ciclista; i de la segona persona que em va felicitar: la meva mare, que fins i tot va pujar a rebre'ns a l'arribada al port de Rocacorba (final de la cursa) amb les dones dels companys d'equip; o sigui que feu-vos el càrrec de que si no hagués arribat a dalt, ma mare se n'hauria anat potser una mica desilusionada (sort que amb grans esforços i treballs ho vaig acabar aconseguint).
Pel que fa a la cursa: el relleu és bastant castigador: des de la sortida uns quants trenca-cames de puja i baixa que "t'estoven" ja una mica les cames. Es va correr molt, per tant em vaig despenjar de la "cabeza" del pelotón en una d'aquestes pujades. Però jo "erre que erre" tirant amb una grupeta que anava també molt ràpid. Fins arribar al km 60, on hi havia un repetxo amb unes pendents fortíssimes i em va castigar molt les cames...
En arribar a dalt vaig continuar jo amb un altre tio d'aquella grupeta, ke els altres se'ns van escapar!!! tiraven molt encara eh... I llavors tot de trencacames també fins arribar al peu del port, lloc on aquest tio se'm retira de la cursa i agafa direcció banyoles... Llàstima per ell perque darrere nostre encara venien dues grupetes (en la primera, la que em va agafar hi havia l'Alfons i el Miki, que ens va donar aigua a tots: em van aconseguir d'agafar en l'inici de pujada del port i vam acabar la cursa) (jo vaig voler continuar perque és el que vaig pensar: si em retiro i resulta que encara hi ha gent al darrere meu... NO!!!). I bueno, de la pujada del port... molt dura eh, sobretot venint amb les cames destrossades de tota la cursa i del famós repetxo del premi de muntanya. El port feia uns 1o ó 11 km des de l'inici de la pujada fins al final, amb uns percentatges que a trossos es complicaven una mica: se'm va fer molt dur, però vaig arribar!
I bueno, més o menys la idea de la cursa és aquesta.
Ara voldria felicitar al Juande i al Jose per les seves posicions i sobretot al Jose pel gran esforç que va fer i el sofriment que va saber aguantar!
El Jordi segur que si no se li hagués trencat la cadena també s'hauria marcat una bona posició el tio, que esta valentissim. I el Dani està també més valent del que em pensava eh, que també ho va aconseguir: Felicidades Dani! Poc a poc va progressant.
I molt important: Ànim Lluís, que poc a poc ho estas agafant, a tirar endavant.
Bueno, em penso que ja ho he dit tot!!
Ara mateix he de marxar a portar els gegants, que també faig de geganter ara a la festa major de Lleida!!
Fins aviat companys!!!
Antoni

4 comentarios:

  1. los arbitros no fueron permisivos,toni,sino fueron arbitros.dejaron lo que tenian que dejar y tu acabaste como un campeon ya que muchisimos corredores se retiraron por no tener espiritu de sacrificio.NOS SENTIMOS ORGULLOSOS DE PODER CONTAR CONTIGO.
    como te dije dejate guiar por lo que te diga jose ya que el los consejos que te da son de lo mejor que hay en el mundillo ciclista.
    SOMOS UN GRAN EQUIPO Y TU FORMAS PARTE DE ELLO

    ResponderEliminar
  2. felicidades!! me alegro un montón de que ya tengas tu primera carrera terminada. Conozco esa sensación de felicidad que tienes, disfrútala que la has conseguido a base de tu esfuerzo y no por la permisividad de los árbitros.

    Ahora a seguir mejorando, que todavía no se te ve techo.

    ResponderEliminar
  3. Antoni eres un crack.
    No me equivoqué contigo, me estas demostrando muchos valores que creía perdidos en este deporte.
    Sacrificio, valor, tesón por conseguir un objetivo.
    Enhorabuena ya hemos conseguido nuestro primer objetivo, y es solo merito tuyo.
    Los arbitros no pedalearon por ti.

    ResponderEliminar
  4. Cada dia subes un peldaño mas,en cada carrera te superas,me alegro un monton Antoni,a seguir asi campeon!!!!!

    ResponderEliminar