viernes, 4 de junio de 2010

GRANS CORREDORS

Tot just porto una mica més d'un any dins del món de la competició de ciclisme amateur, on molts de vosaltres hi porteu pràcticament tota la vida; i durant aquest any i pocs mesos he après un seguit de coses i lliçons, algunes de les quals he explicat en altres posts.
Segurament, una de les lliçons més importants que m'han ensenyat les curses i el contacte amb els corredors que ens envolten és com identificar a un Gran Corredor. La opinió que m'han donat les experiències viscudes amb vosaltres és que un gran corredor no és només aquell que guanya, aquell que sempre està per davant disputant, aquell que és molt bon escalador, o aquell que sempre guanya l'esprint; sinó que fan falta també altres virtuds, altres qualitats humanes. Potser estareu pensant: "què diu ara aquest?, si un corredor guanya curses ja és un dels més grans" Doncs jo crec que no. Crec que a part d'això, un Gran Corredor és qui també sent un gran apreci pels seus companys d'equip, i una passió en general per l'equip; tot intentant en cada moment que tots els companys se sentin bé. En el nostre equip, hi ha un corredor que ens demostra sempre una passió especial, que ens uneix com a equip, i molt important: ens motiva. A part d'ésser un dels corredors que ha estat i s'ha mantingut per davant de més jove, guanyant curses importants, i hi segueix estant ara de més veterà; té una idea molt clara i bona del què és un equip i valora els esforços dels seus companys. Fins i tot he notat que demostra una il·lusió especial: la de tenir corredors joves a l'equip i poder veure'ls créixer al seu costat dins d'aquest món del ciclisme.
L'altre dia, a Empuriabrava ens va proposar una estratègia al principi; i la vam intentar seguir, tot i que jo em vaig quedar curt de forces i no vaig poder ajudar al final de la cursa. Al meu entendre, jo havia fet una mala cursa; vaig "petar". Però ell ho va veure diferent, va veure l'esforç que vaig fer al principi; i en acabar la cursa ens va felicitar a tots perquè va veure que ens hi havíem esforçat i havíem fet els possibles per a intentar de fer una cursa ben feta. Tot i que podia haver anat millor, ell en va treure la part positiva: aquest és un dels detalls que motiven a un equip per a seguir corrent amb ganes.
Com deia, un gran corredor no es mesura només per la seva força i/o valentia per ell sol, ni tampoc pels seus mèrits individuals; sinó també per les seues virtuts humanes, que són les que ajuden a fer rodar bé a un equip, a treballar conjuntament i a agafar una motivació per a tirar endavant; ja que en definitiva, el ciclisme actual és també un esport d'equip.

3 comentarios:

  1. Molt bon post nano.
    Veig que les lliçons del profe estan servint per alguna cosa.
    Veus, la gent que ho enten així tanbé sou isereu bons corredors.
    Salut i una abraçada a tot l'equip.

    ResponderEliminar
  2. lo importante es aprender y dejarse enseñar.Los que tiene experiencia nos gusta enseñarla y compartirla.Somos un equipo siempre,para todo.

    ResponderEliminar
  3. tan de bó tots els joves pensesin com tu!
    feliçitats company!

    ResponderEliminar